La caricatura és una de les activitats d'en BON que més èxit li va donar en vida. Ja en els seus primers viatges pel Nord d'Àfrica i Espanya, li havia procurat una font d'ingresssos regular. Després, la ocntinuà exercint al llarg de tota la seva vida. A més, publicà destacats reculls d'aquests retrats pariculars. Així, el 1909 treu Caricaturas Alcoyanas i el 1911, Celebridades contemporáneas. El 1925 i 1926, fa dibversos viatges a Ginebra per realitzr les caricatures dels parlamentaris de la Societat de les Nacions. També a Madrid aconsegueix "retratar" a quasi totes les personalitats d'aleshores.  Durant la seva estada a Nova York realitzà caricatures dels espectadors del Gallo Theater i feu exposicions de caricatures de la vida subterrània de la ciutat americana. Durant l’Exposició Internacional de Barcelona (1929-1930), s’instal·là en una caravana o "roulotte" al Poble Espanyol de Montjuïc i es diu que hi feu més de vuit mil caricatures.

El seu estil és més a prop de l’escola alemanya de Simplicisimus que de la francesa de Le Rire. Mai va deformar, vulgaritzar o estirar les persones o personatges grotescament o ridícula. Les seves caricatures són simplificants però no són simples. No són decorativistes sinó que despullen els personatges fins deixar-los en l’essencialitat que acaba tenint caràcter simbòlic. Això ho pot fer perquè té un profund coneixement de les armes d’un dibuixant. Com a caricaturista, En Bon era una figura i un mestre.