Lola
Anglada. Biografia.
Sortir Obres
exposades>>>
Lola Anglada i Sarriera
Dibuixant,
il·lustradora i escriptora nascuda Barcelona (1892) i morta a Tiana (1984)
filla d'una família amb molta relació amb el poble de Tiana. Va estudiar a
Llotja amb en Joan Llaverias i l'Anto
ni
Utrillo i també a l'Acadèmia d'en Francesc d'Assís Galí on va compartir
estudis amb Enric Cristòfol Ricart i Joan Miró. Des del 1911 va participar en
les "Exposicions de Belles
Arts" i als "Salons de Tardor i de Primavera"
que es feien aleshores a Barcelona. En acabar la Primera Guerra Mundial, va anar
a París, que aleshores era el centre mundial de l'art, on començà a
col·laborar amb algunes editorials. El 1916 va fer la seva primera exposició
individual a les Galeries Laietanes presentant un conjunt
d'il·lustracions per a un cicle d'obres d'Oscar Wilde. El 1925 va exposar a la Sala
Dalmau i el 1927 a la Sala Parés amb obres molt interessants de la
seva producció pictòrica. Com a dibuixant va participar en diverses revistes
com ¡Cu-Cut!, En Patufet, Virolet o La Mainada. Va arribar a
crear, el 1925, la seva pròpia revista La Nuri per a un públic
femení.
Entre
les seves il·lustracions per a llibres són molt conegudes i celebradíssimes
les que va fer per als llibres de Lewis Carrol, especialment les d'Alícia.
També il·lustrà un extens ventall de llibres de contes tant d'autors catalans
com forasters. Va col·laborar en llibres de cròniques i de costums com "Visions
Barcelonines" i "La Barcelona dels nostres avis" on
aportà una visió rigorosa i documentada de les vestimentes i dels mobles de la
Catalunya del segle XIX. Lola Anglada va donar cares i cossos al fabulós món
dels mites infantils i ho feu amb una gràcia i una sensibilitat tal que els va
entrellaçar amb l'estètica de la Barcelona vuitcentista. Des de les seves
primeres i precoces col·laboracions a "En Patufet" passant
pels personatges del "Peret" o del "Senyor Llangardaix"
sense oblidar les obres dibuixades i escrites per ella mateixa, va crear un
univers de somnis i de fantasia. El seus personatges respiren sempre un tracte
amo
rós
i entendridor fins en les seves èpoques de fortuna personal més fosca i
adversa.
Després
de la Guerra de Franco, la Lola Anglada va patir una separació de la vida
pública i del món expositiu que la va fer recloure en una caseta de Tiana on
continuà dibuixant privadament, tenint cura d'una munió de plantes i una colla
de gossos i altres animals als que estimava molt i també de la seva
col·lecció extraordinària de nines antigues que, actualment, són exposades
al Museu Romàntic de Sitges. El 1947 va contribuir a escampar entre els
catalans l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Va dibuixar unes
estampes amb escenes familiars presidides per una mena d'aparició de la
Moreneta; al dors s'imprimí el Virolai, la Visita espiritual a la Mare de Déu
de Montserrat o una reflexió de Josep Benet sobre el sentit unit
ari
català de la celebració. Aquestes estampes es van difondre a milers i van
contribuir a mobilitzar el poble català en aquella celebració. 
El 1981, encara en vida seva, es va celebrar una exposició antològica dels seus dibuixos a la Galeria Laurent de Barcelona. Tots els seus dibuixos i il·lustracions són preuadíssims pels col·leccionistes. Aquesta estima es veu aguditzada per l'escassetat ja que, a la seva mort, la totalitat del seu estudi de Tiana va ser adquirit per la Diputació de Barcelona i no va passar a mans particulars. La seva obra és present al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu del Cau Ferrat de Sitges i a molts altres museus i col·leccions tant públics com privats.