Coses del TBO       Sortir   

Per qué el TBO es va dir TBO?

Durant molt temps circulà una versió segons la qual TBO eren les lletres inicial del primer editor d'aquesta revista, en Tomeu Bauzà i Oliver. (Bauzá es la castellanització del llinatge mallorquí Bauçà)

En canvi, Rosa Segura que fou secretària del TBO explica que un afeccionat a la sarsuela li envià una llista de sarsueles on hi havia "TBO revista lírica en cuatro o cinco cuadros", ambientada a la redacció d'un diari que es deia precisament així. Era escrita per Eduardo Montesinos i Angel Torres amb música del mestro Arturo Lapuerta i publicada a Madrid, el 1909, per la Sociedad de Autores Españoles.  També s'apunta que  en Joaquím Arqués, el comptable de l'editorial Bauza que va crear el TBO, havia estat autor d'obres de teatre i de llibrets de moltes sarsueles. Per tant, podia ben bé ser que conegués aquest títol.

Sigui agafat del nom de la sarsuela o sigui d'iniciativa pròpia, avui sembla adient pensar que el nom TBO era un joc, un fals acrònim, més aviat un "calembour" basat en l'homofonia en castellà de la "B" i la "V". TBO vindria a ser el calembour en forma de fals acrònim de "te veo", expressió apropiada per a una revista de dibuixos. Aquest tipus de calembours i homofonies en general eren molt populars a l'època i feien les delícies de la població, especialment en alguns "cuplets" amb lletres picants i de doble sentit.

La imatge adjunta, recull com la redacció del TBO dóna la seva "explicació".

TBO i tebeos

Explica en Viña que un dia dels que anava a Madrid a vigilar la distribució del TBO va aprofitar per parlar amb “el secretario perpetuo” de la Real Academia de la Lengua Española d'aleshores. Diu que li va dir: “Ya sé a que viene usted, no quiere que en el diccionario pongamos la palabra tebeo”. I ell diu que li va contestar: “Al contrario, vengo precisamente a pedirle que sea incluida en el diccionario, porque ya es sinónimo de cuento, de revista ilustrada, y es una aportación que hemos hecho a la lengua castellana”. Sembla que a la següent reunió de la RAE es va decidir que la paraula tebeo s'incorporés al diccionari i així ho va fer a  partir de l'edició de 1968 per tal de designar totes les publicacions infantils o juvenils que continguessin historietes (trames desenvolupades a partir de sèries de dibuixos), a més de materials diversos destinats genèricament als infants.

També s'explica la poca gràcia que feia a alguna editorial que les seves publicacions s'anomenessin popularment "tebeos".
 

"Ser més més vist que el TBO"

Es diu d'una cosa obra o situació que tothom coneix i que no resulta gens novedosa sinó al contrari, del tot previsible. Estar massa vist. Té una connotació pejorativa. També hom pot referir-se així a persones indicant que les seva actuació és del tot previsible.

La frase parteix de la tremenda popularitat i difusió del TBO, donant per fet que que tothom el coneix i que fa molts anys que existeix.

"Un invent del TBO!"

Un "invent del TBO" era una referència popular per als estris que tenen un funcionament dubtós o una aparatositat tecnològica per damunt de les veritables necessitats. Precisament en això estava basada la secció, en elevar la resolució d'un problema quotidià a  una complexitat i recargolament que provocava la rialla.