Emili Grau Sala                                                                   Sortir   

Emili Grau i Sala. Pintor, dibuixant i gravador nat a Barcelona el 1911 i mort a Sitges el 1975. Fill del dibuixant Joan Grau i Miró, es va casar amb la pintora Àngels Santos i Torroella. El fill d’ambdós, en Julià Grau i Santos, també s’ha dedicat a la pintura artística. De jove, anà a classe a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però  se’l considera bàsicament autodidacta. Es feu conèixer  artísticament des de  molt jove i molt aviat fou apreciat per la crítica i pel públic en general. La primera exposició a Barcelona, la realitzà a la Galeria Badrinas, el 1930. A Barcelona, es presentà en moltes exposicions i va concórrer als Salons de Primavera convocats per l’Ajuntament. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va haver d'exiliar-se i s'instal·là a París, al barri de Montparnasse, on va viure durant 25 anys i on va realitzar gran part de la seva carrera professional. A la capital francesa, es convertí en un element destacat de l’anomenada “Escola de París” i successor dels mestres impressionistes ja clàssics.

Freqüentà els ambients avantguardis­tes però s’abocà a una figuració colorista derivada de l'impressionisme i una mica fauvista, plena de gràcia parisenca i amabilitat. En aquest sentit, Grau Sala rep la influència d’artistes com Pierre Bonnard, Chagall i Raoul Dufy. Aquesta gràcia, elegància i netedat compositiva li procuraren gran acceptació dins del circuit comercial i li obriren les portes del món editorial on arribà a ser un il·lustrador de prestigi reclamat per a les edicions de col·leccionisme i bibliofília. Destaquen les edicions de Madame Bovary de Gustave Flaubert, Les fleurs du mal de Baudelaire i Bel Ami de Maupassant. També dissenyà cartells i produí litografies i aguaforts. El seu gust pictòric evolucionà cap a una dicció molt francesa amb les seves “midinettes“ les escenes d’hipòdrom o les d’interiors, totes tocades per una aroma femení i floral amb  un gran “vibratto” colorístic.

El 1963 retornà  a Barcelona  on continuà pintant i exposant fidel al seu estil i ideari artístics. A Barcelona, exposà quasi sempre a la Sala Parés i a Madrid a la galeria “El Cisne”. També exposà a Tolosa de Llenguadoc, Nova York, Londres, Los Ángeles, etc.

Després de la seva mort, la Sala Parés li dedicà una exposició d’homenatge el 1976 i la Sala Nonell el 1976 i el 1980.

Emili Grau Sala amb Joan Rebull als Champs Elysees                    Pintant al seu estudi de París