Modest Urgell               Sortir

Modest Urgell i Inglada. Pintor, dibuixant i autor teatral nascut i mort a Barcelona (1839 – 1919). Format a Llotja, deixeble de Martí i Alsina, Milà i Fontanals, Lorenzale, Rigalt i Serra Porsón. El 1864 viatja a París on coneix Gustave Courbet, Daubigny i sobretot Camille Corot, els paisat-gistes més destacats de l'Escola de Barbizon.

El 1870 torna a Barcelona però l’epidèmia de febre groga el fa anar a Olot convidat per Joaquim Vayreda. L’estada a la Garrotxa l’allarga a Tolosa de Llenguadoc, Arenys de Mar, Gelida i altres indrets d’on els treballs realitzats el consoliden com a paisatgista.

Exposa habitualment a la Sala Parés i es presenta i és premiat a certàmens de Barcelona, Madrid, Filadèlfia, Munic i Brussel·les. Se li confia la càtedra de  Perspectiva i Paisatge a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1915 s’instal·la a Sant Gervasi de Cassoles on viurà fins la seva mort.

La família l’aparta de la seva vocació literària teatral i aleshores s’inclina cap a  la pintura. Però retrobaria la seva passió col·laborant amb Lluís Graner com a director escènic. Seves són obres com Passions funestes (1898), o Lluny dels ulls, a prop del cor (1901). A El Murciélago o a  Memòries d'una patum reflecteix la seva vida i el seu amor pel teatre.

L’últim llegat de Modest Urgell és la influència que exercí sobre alumnes de la talla d’Anglada Camarasa,  Picasso  o Joan Miró. Tal i com reconeixia Joan Miró, “Urgell va tenir una gran influència a la meva vida, no tant en la pintura com en l’esperit”. Es refereix a la solitud d’Urgell, a la solitud del pintor per poder treballar, perquè “només així es pot concentrar més en si mateix”.

Respecte als temes d’ultratomba, cal no oblidar l’auge de l’espiritisme d’aleshores. El 1888, any de l’Exposició Universal, se celebra a Barcelona el Primer Congrés Espiritista Internacional.  I ell mateix és admirador d’Allan Poe, escriptor romàntic i mestre dels contes metafísics i de terror. Com sigui, Modest Urgell té la capacitat de mostrar l’ànima del paisatge. No pinta sinó destil·la les essències pures com cap altre pintor o dibuixant: la solitud, l’horitzó, l’infinit... Tot sobrevolat pel rat-penat que podria ser ell mateix.

          

Obra exposada>>